Avui és un dia feliç!

Avui és un dia feliç!

Després de mig any amb les aules buides, avui és un dia feliç!

 

El brogit de les nenes i els nens ha tornat a totes les aules. Cares (ulls!) d’alegria, crits i rialles, dubtes de si abraçar-se o no, però gestos amics plens de complicitat… amigues i amics amb ganes de retrobar-se que comencen a oblidar l’avorriment acumulat després de sis mesos sense la normalitat de l’escola.

 

Les mares i els pares necessiteu també retrobar una rutina. Ho necessiteu per dinàmica personal i familiar, per feina, per retrobar el ritme i l’equilibri entre els àmbits que composen les vostres vides. I l’escola oberta ha d’ajudar-vos-hi malgrat les moltes limitacions que tenim.

 

Tanmateix, sabem que aquest any que estem vivint i aquest curs que avui comencem no s’assembla a cap altre dels viscuts anteriorment. Davant les incerteses d’aquesta situació alguns som més porucs i altres més valents, alguns som més aprensius i altres més confiats. Diferències entre nosaltres. Ja en els dies del confinament vam constatar també les nostres diferències en les possibilitats de cada família per atendre i acompanyar els fills per diferents motius. I a totes aquestes persones diferents que vivim la situació actual de diferent manera, persones que a l’escola formem un “nosaltres”, ens pertoca conviure en aquest projecte comú que és la nostra escola: l’àmbit on els nostres infants, allò més preuat, tenen un espai idoni per créixer, conèixer-se, relacionar-se, aprendre, comprendre, comunicar-se, exercitar, preparar-se, crear, expressar, gaudir… ser feliços!

 

Ajudem-nos en aquests temps
difícils. Ens necessitem.

 

Hem de donar per sabut que el món
ja no és com l’havíem conegut. I,
davant d’això, el favor més gran que ens podem fer,  i que podem fer als nostres infants, és saber conviure amb la incertesa i gaudir de cada moment per aprendre a viure sense por. No alimentem entre nosaltres la desconfiança i el desànim. Que el debat de l’anterior confinament hagi estat sobre si els nens i nenes perden el curs escolar és sobrer quan han hagut de descobrir en pocs mesos que aquell món de seguretat i confortabilitat és canviant i vulnerable. Estem cridats a donar una resposta als nostres infants a l’alçada de les circumstàncies: hem d’estar alegres per no carregar-los de neguits, hem de tenir calma per convèncer-nos que no arribarem a tot, però tot el que arribem a fer servirà de molt, i hem de tenir clar com cuidar-nos per sobreviure a aquesta situació. Alegria, calma i supervivència.

 

Les famílies i tota l’escola hem de ser escrupolosos amb la seguretat, la nostra i la dels infants, per protegir-nos, protegir-los i per protegir també els nostres avis, familiars i amics propers. Es tracta d’una responsabilitat amb sentit de comunitat en què el bé comú és la prioritat. I aquest valor essencial l’estem aprenent amb fets, practicant-lo, i no només amb paraules. Un aprenentatge vital per als vostres fills i filles.

 

Així doncs, malgrat tot, hem de donar-li la volta i valorar que aquesta situació ens regala un dels reptes més importants de la vida en l’educació dels petits: esdevenir models de superació i confiança, d’unió i esperança per a tots ells.

 

Som-hi!