Ens va rebre disfressat per proposar-nos un viatge espectacular per la literatura infantil de qualitat. Després de cordar-nos els cinturons i escoltar les normes del vol, començàvem el viatge des de L’Avet a la Ciutat Maragda (us sona, oi?).
A través d’un quinto literari sorprenent, l’atzar ens feia repassar grans noms actuals dels contes il·lustrats per a infants (i no tant infants!): Eric Carle, Isabel Minhós, Paul Fleischman o Carson Ellis van formar part dels paisatges del nostre viatge, submergint-nos en les pàgines i les històries que en Jaume anava desgranant amb tota la passió, i establint relacions increïbles amb fenòmens de l’actualitat, com les migracions, les guerres, la solidaritat o la cohesió social.
Les hostesses de vol ens van delectar a mig viatge amb un sopar exquisit (i també sorprenent, fet pel nostre cuiner, Jordi Colomer) que semblava també sortit d’algun dels contes i, com no podia ser d’altra manera, qui va cantar “línia!” o “quinto!” va rebre un regal com a premi.
A quarts d’onze de la nit, saciats els estómacs i els esperits literaris, i amb moltes ganes de fullejar aquelles històries per Sant Jordi, donàvem per acabada la vetllada amb el millor sabor de boca: saber que els contes eduquen i que, si per volar els ocells tenen ales, els infants tenen els llibres. Vet aquí un gat, vet aquí un gos, i aquest conte ja s’ha fos.